Amb que poc!

Amb que poc es pot fer bona música! Ho podeu veure amb els vostres ulls, escoltar amb les vostres orelles...Déu! Aquest home farà que finalment m'agraden els caragols de la Paella!
Amb un guitarró, una càmera nova, ganes de disfrutar de la vida i un toc d'humor...

S'anomena Alfred, però es fa anomenar "Tio Fredo". Té cançons com "Los Caliquenyos", "El Blues de l'All i Pebre" o "El Fox de la Ratjola", entre altres. Però sense ningun dubte, "El rock de la Paella" és el seu "Single". Cançò basada en un diumenge normal, a un hort normal. Pot ser, el típic diumenge d'estiu en el que vas al xalet d'un tio, o de l'avi, o d'un amic sols per a nadar, menjar Paella, descansar, una partideta al Truc, veure l'etapa corresponent del Tour de França o les carreres de motos de TVE.

Ací teniu la prova de que per a triomfar no fa falta ser un jove amb ganes de menjar-se el món, o fer lletres reivindicatives que, al cap i a la fi, diuen sempre el mateix...Per triomfar fa falta alguna cosa més que una cançò banal d'estiu, o fer una versió d'una cançò mítica...

http://www.youtube.com/watch?v=SjxW6H5zj84

http://www.youtube.com/watch?v=FxxX7rElGbs



Moltes gràcies i a disfrutar de la bona música!

Amb el temps

Un dia despertes, i pot ser cregues que el dia es gris,

pot ser, les coses no acabin de rutllar tal i com voldries,

pot ser cregues que res ni ningú poden estar pitjor que tu,

que ets un inútil i que no serveixes per a res.

Pot ser vulguis que el temps passe ràpid

Pot ser penses que no ets allò que la gent que t’envolta voldria,

Que companys i amics, sols t’utilitzen,

Pot ser apleguis a dubtar si son companys i amics

Pot ser pensis que res paga pena.

Doncs en aquell mateix instant, alçat,

Per que amb el temps acceptaràs tes derrotes, mantenint el cap igual d’alçat que ho fas avui en les victòries,

Aprendràs a no dependre del que la resta pense de tu.

Aprendràs que realment pots aguantar, que ets fort i que una persona aprèn i aprèn, i amb cada dia alguna cosa nova aprendràs.

Amb el temps aprendràs que el millor no era el futur que esperaves, sinó el moment que vivies en aquell mateix instant.

Amb el temps te’n adones que els amics son contats, i que si no lluites per ells, tard o d’hora et veuràs envoltat de falses amistats.

Amb el temps comprovaràs que dures paraules dites a un moment d’ira poden ferir durant molt de temps.

Amb el temps assumiràs que disculpar es fàcil el que es realment complicat es perdonar.

Amb el temps veuràs que cada experiència viscuda amb cada persona es tan única com aqueixa mateixa persona.

Amb el temps aprendràs que intentar perdonar, demanar perdó, dir que estimes, que enyores, que eres amic o que vols ser amic, que ofereixes ajut o desitges ser ajudat, enfront d’una tomba, no te cap sentit...

Però per desgràcia, sols amb el temps aprendràs...

On està el parc Navarro Daràs?

Fa uns messos tots els carcaixentins hem passat per davant del parc, i ens trobar-lo vallat, ens hem preguntat: "Què estàn fent? vaja, que bé, van a reformar el parc, i probablement arreglen els clossos...i els banquets trencats..."

Unes setmanes després...els que es sentia a la gent que passava per la barana era del tipus: "Què han fet? però si l'han pelat!! clar, hauràn llevat els arbres per posar-los de nou, més cuidats...i el clos segurament el posen tot nou, que estava molt deteriorat"

Però, des de fa un messet...i després de tot un estiu sense parc, tots ens vàrem sorprendre en llegir la "inauguració del parc Navarro Daràs" amb castellet de focs artificials i tot...! i el que deiem, en aquell moment era simplement: "ah, que açó es queda aixi??".


I tranquils, ciutadans als que us va pareixer extrany que feren algo de profit com toca, des de farà unes setmanes podeu passar per davant per a comprovar el regal de 75 aniversari que ha fet l'ajuntament al parc, podent així, respirar tranquils...

Han fet un parc nou, al costat de la plaça d'Espanya...amb nous jardins i nou terreny, el parc...Madrid, si volen dir-li així. El que no em crec es que eixe és el parc Navarro Daràs. És més, eixe nou parc lladre ha furtat el lloc "al parc", al nostre parc...

Sense anar més lluny, ahir, el vaig veure. El vaig veure i no el vaig reconèixer. Parle del parc on m'he criat del que sols em queda la font (això si, restaurada, i sense coloms).

Qui no recorda eixir de l'escola i quedar-se jugant, amb l'entrepà de mantequilla amb cola-cao que les nostres iaies ens donàven a tots els alumnes ràpidament abans de que ens estacarem en les selves amazòniques que eren, en aquell moment, els jardins?

Qui ha oblidat tots els amics de les altres escoles, que els de Navarro Daràs rebiem al parc com un lloc d'encontre per a jugar tots junts?

I les portetes trencades de cada jardinet, en els que passavem hores jugant a amagar-nos, fins que es feia de nit.

I si tirem més enrere encara, qui ha oblidat el elefant de ferro, el tren o la bola? Les hores d'espera per a pujar a les cadiretes, i els partits de futbol al cercle de dacsa per als coloms?

Qui no recorda aquells eterns forats de gravilla, i tots els baladres que hem regalat a les nostres mares, quan les nostres iaies ens tornaven amb elles cada vegada?

Tots aquells records, que, els que venen, no tindràn. Això si, podràn recordar que no tenien papereres per a tirar l'envoltori del Bollycao, així podìen embrutar a terra sense problema.
Recordaràn també quan es sentaven en banquets de ferro que els destroçaven l'esquena, que a l'hivern estàn gelats, i a l'estiu cremen. Podràn contar als seus fills com jugaven a golf amb la gespa que han posat al que abans eren jardins abarrotats d'animals, on tots, en algun moment, havíem vist una gata amb els seus fillets. Però contaràn com te desaigüe, i no se'ls inunda mai, el seu parc (que no és el meu) simplement, se'ls queda enfangat durant setmanes amb aqueixa terra d'obra tan bona per a jugar. Faràn memòria i parlaràn sobre aquells tres columpis per a dos persones, de guarderia, on ja no cavien en complir els 5 anys. I no sabràn el que es un clos, no els farà falta, amb eixes voreres preciosses de formigó...arbres? clar que recordaràn arbres! arbres amb un tronc de set centimetres pel mig del parc...tot un progrés.

I jo miraré pel balcó...i continuaré vegent els preciossos vàters, i el bar abandonat, arquitectures completament perfectes amb l'harmonia de les baranes i la font...a més, amb una explanada de terra de obra, fabulosa.

Aleshores tancaré els ulls...i recordaré quan des dels balcons era impossible veure la grava, tapada per una massa verda de fulles que ballaven amb el vent convidant-nos a tots a anar allà, a jugar amb els altres xiquets, a veure'ns crèixer.

Tancaré els ulls i estaré al parc, amb els bancs trencats i els arbres majors, amb arena blanca, i amb coloms.

Tancaré els ulls i estaré al parc,
AL MEU PARC...

Als carrers de València encara no es comù el Valencià

Estant a la facultat, per casualitat he escoltat com un jove li preguntava per la situació d’una aula a una de les “cool” que encara que poc freqüents hi ha a aquells paratges, el jove ho ha preguntat amb una frase poc elaborada, però al mateix temps correcta, “perdoni, em podria dir on es s’aula de Geoquímica?” (per la “s” tothom hem sabut que el xic ve de les Balears) . Ella amb un aire no se si de superioritat, o intestinal (per la cara que ha fet, mes que res) ha respost aquella frase de “perdona? Es que no hablo catalán” i la resta de gent que per allí voltàvem ens em quedat bocabadats per tan estúpida resposta (una cosa es que no el parle, però que no li conteste ni tan sols en castella...). Açò no es sinó un exemple, però el dia a dia de la “Gran Ciudad” que es València està plena de fets com aquest, a la televisió l’objectivitat de Canal 9 es reflexa en castellà, o en un valencià de llibre, en el seu defecte. Existeixen nombrosos exemples com aquestos, pel que fa al cine, pel que respecta al art, la literatura (en aquest camp, ja estem avançant un poc) inclòs dintre de poc en els esports (F1), i açò no passa a Catalunya? Aleshores a que es deu? Por em fa, per tant, la blava franja d’aquesta bandera, que encara que es mes estreta que la resta, està, per a molts, per damunt del roig, i del groc, i de la gent.

Polític.

Ja estic pràcticament segur del que vull ser de major. Una tasca que ajude a la gent, que intente canviar les coses: Polític.
Però no un polític com els de ara. Un polític de fets, no de paraules. Un polític que realment intenta canviar, inicialment el seu poble, per acabar intentant canviar el seu país. No un governant "titella", ni un governant que sols sàpiga dir que es desviu pel seu poble, que no té paraules d'agraïment per als ciutadans. Seré un polític que sabrà diferenciar coses que, a hores d'ara, encara no es saben diferenciar: El que està bé del que està mal.
No un polític del muntó que sols s'interessa per la gent durant la campanya electoral, ni el últimament massa típic polític que està dintre d'aquest món per a enriquir-se a costa dels somnis dels ciutadans, dels votants. Una persona que sempre intentarà fer el millor per als que han dipositat les seues esperances de canvi en mi i, a diferència dels actuals polítics, dels que no les han dipositat.
Vull ser polític per a canviar tot allò que ara veig i no m'agrada. Moltes coses que veig, no m'agraden gens. Mentides, falsetat, discriminació, amistats que van més enllà dels assumptes personals...I tot pel mateix: Diners i prestigi.
Veig el que passa al meu poble, i m'incomoda pensar que les coses van així de mal. Poca política social (la verdadera política). Poc de sentiment. Sols materialisme que, des del meu punt de vista, no m'agrada.
Per això vull ser polític, perque crec que el món necessita ja un canvi de pensar, encara que hi ha tasca per davant...Comencem per creure en el canvi. Gràcies

En festes

Aquest migdia, mentre dinava, m'he parat a llegir la salutació que fa l'alcaldessa al llibre de festes (la d'ella i la dels col·legues). He vist que treballarà per a tots els ciutadans i ciutadanes de Carcaixent (després de huit anys com a batllessa, podria ensenyar-se a dir més coses als seus discursos). Diu que, conjuntament amb tots els regidors municipals, treballarà per fer una Carcaixent gran, cosa que dubte, perque quan una persona té la majoria, passa de la resta de regidors. De regidors i de pràcticament tota la població.
L'Ajuntament, segons l'alcaldessa, farà tot el que està en les seues mans per a oferir les millors festes possibles. Doncs bé, segons pareix ser, el Partit governant no té clar quin tipus de festes vol, ja que s'ha desmarcat dels desitjos dels joves. No ha fet cas al CJC quan aquestos presentaren diverses idees al regidor de Joventut (ups...de ral·li) i al de Cultura per a fer unes festes diferents de les típiques, és a dir, en paraules planes; fer unes festes que agraden a tot el món, no sols als joves.
Una de les promeses del PP al seu programa electoral era formar una comissió gestora de festes, en la qual estaria representat el CJC (ho podeu veure al seu programa). Algú sap alguna cosa sobre aquesta comissió? A algú li han preguntat si volen aquestes festes? A qui li agraden els xiringuitos de la FEVE? L'Ajuntament ha fet tot el possible per ajudar als organitzadors del ral·li? És més: Sé que no perdré res si dic que sols han fet que posar problemes...
Lola Botella, a la salutació del llibre de festes, diu que espera que disfrutem de la festa...Doncs això farem...esperar.

Gràcies.

Un més.

..."No sé si l'actualitzaré molt a sovint, ni si seré l'únic que podrà pujar entrades"...

Ha durat poc, el dubte. Ja en som dos i espere que açó vaja a més.

En fí, la meua primera entrada...crec que açó significa que ara soc "gent cool" vulga o no vulga. Però bé, que millor per a posar aquest dia que els versos que han fet que pensen en mi com a una de les quatre persones de Carcaixent capaç de escriure unes linies amb trellat (trellat? jo?) els dies que tingam alguna cosa que dir.

Un auca.

L'auca de Julià. Julià Ribera, JR...l'únic carcaixentí que, allà sentat veurà tot el futur que ens espera si no començem a parar-ho. Tal vegada exagerat, però...satíricament vaig dir el que pensava, i, les veritats es diuen, ens va fer guanyar un segon premi!

"L'auca de julià" (Situeu-vos. Julià Ribera els mostra una fulla de taronger a tres xiquetes del futur, que no saben dir-li el que és alló, ofés, JR decideix contar-lis la història i explicar per qué, al 3007, no recorden aquell meravellós fruit.)

“2007 a Carcaixent, tornà a guanyar el PP”
“Aquells anys van ser, d’incompetència i “progrés””
“Però no duraria molt, al 2012...adeu al món”
“I com Iker Jimenez va dir, el món, al 2012 deixà d’existir”
“Però...a que no sabeu que? A Carcaixent aixo, no li va afectar en res”
“Tot va quedar destruït, a causa d’un meteorit”
“Menys el nostre poble, clar. Al que una atmòsfera de runa va aconseguir resguardar”
“I per la nostra sorpresa, a casa de l’alcaldessa...”
“...havien vingut de visita, el president Bush, i Rita”
“Amb València destruïda, i la de roig deprimida”
“Estats Units enfonsat, i Bush...inclús marejat”
“Però Lolín, gran amiga; tenia l’anima partida”
“No volia veure’ls patir, i Carcaixent amb ells va decidir compartir”
“Des d’aquell “beneït” dia els tres; feren el que volgueren...i molt més”
“Rita, que trobes a faltar?...El Saler!! I el campanar!!”
“No patisques, carinyet; aci llevem un hortet, i Lola et fa un raconet”
“I tu, Georgi, que enyores? ‘La estatua de mis amores’”
“Doncs tranquil que aci al passeig, fins i tot pot trobar noviet”
“I a mi, Julià Ribera, em posaren al costat; d’aquella tia perrera, que d’allà havien portat”
“Aleshores la de roig, es va posar morrinyosa; deia que li feia goig, un zoo en la pantera rosa”
“En vista de l’èxit, Bush, va edificar el mercat, i arriba a crear inclús, d’uns tarongers Central Park”
“La cosa es va desmadrar, i ara ja ningú els podia parar”
“Sols un hortet ens quedava, amb el que als camperols se’ls queia la baba”
“El nostre deure vigilar-lo era, si voliem evitar, que la taronja desapareguera”
“La gent estava sorpresa, i no podien parar; ni a canviar-se la compresa, sens deixar de vigilar”
“Fins que va arribar el dia, en que Rita, l’hemisfèric volia”
“Aquest hortet aprofite, per al museu “Principe Felipe””
“I Bush, per fer la casa blanca; l’últim taronger que ens quedava arranca”
“Els camperols havien perdut...això es el que s’han cregut!!!”
“Carcaixentins i carcaixentines, en veure’s la situació; en lluita de clementines, començaren la revolució!!!”
“I a “taronjà limpia” anaven, darrere dels que els governaven!”
“Però clar estava...que sense tarongers; poca munició els quedava, i poc més podíen fer”
“L’última taronja que es va llençar...recorde que a les meues mans va anar a parar”
“Açó es tot el que queda d’ella, però mai podré oblidar la fruita més bella”
“Finalment els de Carcaixent, quedarem...doncs “com Camot”; i aguantarem com a valents, que ens governara un ninot”
“Però la vida segueix, xiquets
sense taronja, i sense res.
Sense terreny...ni diners,
Però amb golf, vivenda...i més!”
“I si en 2007 forem imbècils,
el 3007 ho tornarem a ser,
i aquella que ens dirigia...
ho continuarà fent, potser, dins d’un piger”
“Jo, per mi, continuaré sentat...al costat, com no, de “”la de la llibertat”...
sempre esperant que arribe el dia,
en que un llaurador, es faça amb l’alcaldia!!!”



...pot ser, el nostre futur...per que no?

Gràcies per llegir la meua primera vegada! Espere escriu-re molt més!